El tantsemenfotisme suposa posar en mans dels altres les pròpies decisions, que ens afecten en el dia a dia i que caldria ser tingudes personalment en compte. No deixa de ser una sortida negativa per superar la por a ser, a tenir el valor d'assumir el repte de la nostra llibertat, renunciant al nostre potencial poder, de creure que tenim quelcom positiu a fer en el nostre entorn més proper. "Què vols fer si les coses són així, algú o altre ho arreglarà". "A mi ningú m'ha de dir el que haig de fer, jo passo de tot, no hi ha res a fer" Són expressions clàssiques del tantsemenfotisme.
Passa però, que avui dia, al ser tan majoritari, s'ha convertit en una nova espècie de malaltia mental, que acaba generant drogodependència social, impossibilitant la capacitat de pensar. L'adoració al fals ídol dels diners, a qui se li ofereix tot tipus de sacrificis, està convertint en decadent l'actual societat, mancada dels valors ancestrals més primordials i necessaris per al progrés de la humanitat.
En la nova societat de la informació i el coneixement és molt lamentable i depriment constatar l'afectació de tota la població, incloent-hi la del col·lectiu dels sèniors, dotat de grans dosis de substància grisa infrautilitzada, quin menysteniment afecta negativament als mateixos interessats i a la resta de la societat.
És incomprensible que persones grans lluitadores vitals, en la seva jubilació renuncien a continuar essent-ho, perquè no volen o perquè no poden, oblidant-se de què d'on n'hi ha hagut, sempre en raja..
