La mentalitat Sr. Esteve cap a la independència, com un moviment de petita burgesia, que aposta per posar la paradeta al carrer, venent el producte d’una Catalunya independent, amb la pretensió d’arribar a tota la població, de forma molt semblant als viatjants de vetesifils, cercant poder vendre el producte amb una bona comanda de vots sobiranistes i deixant en mans de la classe política la creació i construcció d’un nou estat, amb un alt contingut polític i social, adequat per cobrir les seves necessitats bàsiques, no ha donat els resultats esperats.
El producte “Catalunya segle XXI”, sense la participació del capital humà d’una societat civil afectada per una alta drogodependència social, no és viable.
Amb els grans focs d’encenalls dels passats 11 de setembre no n’hi ha hagut prou. Cal que en el camí cap a una Catalunya segle XXI, en què la seva independència és una qüestió necessària però no suficient, els seus primers passos siguin per repensar el funcionament dels municipis, com el primer lloc on la participació ciutadana i el compromís social són visibles i necessaris. Són el lloc on la credibilitat s’ha de guanyar amb la realització de fets palpables i tangibles, molt allunyats del fet de fer volar coloms, propis d’una classe política que es caracteritza per la seva gran pèrdua de credibilitat.
Ara és l’hora de la societat civil, la de la recuperació dels valors dels nostres besavis, reciclats amb coneixements segle XXI, que van servir per enderrocar la monarquia borbònica i per proclamar la II República.
