Els caminants de l’actual societat, es caracteritzen per portar una motxilla en la qual el seu contingut varia ràpidament, incorporant tots els processos de canvis recollits en el seu camí cap a una nova societat, en el que el món del treball no en queda exclòs. Els models de producció predominants pocs any enrere, eren coneguts com a “fordistes”, prenent el nom de la famosa frase del constructor de cotxes Ford-T, que deia que els seus compradors podien escollir el color del cotxe, sempre que aquest fos el negre. També plenament retratat en la pel·lícula “Tiempos Modernos” d’en Charlot.
En l’actualitat ens trobem amb l’anomenat “postfordisme”, que bàsicament consisteix en nous models de producció de petites sèries, que tenen en compte les peticions individuals dels compradors. Aquests recents models de producció, fets més a mida per atendre a diferents consumidors, permeten la utilització de tecnologies intermèdies, en les que les inversions necessàries per a produccions a gran escala, deixen de ser importants.
Aquesta circumstància permet recuperar de nou la relocalització, en àmbits locals de productes fabricats en petites sèries, que no requereixen grans inversions. Necessiten treballadors més qualificats, que sumin a la seva aportació manual, el saber fer amb nivells més alts de qualificació basats en nous coneixements tecnològics, que permetin compensar la manca de mecanització automatitzada, amb aportacions més laborioses humanes. Això fa possible avançar cap a l'autosuficiència territorial.
