Els éssers humans som l’embrió d’una espècie humana desconeguda, en procés de maduració, que té com a saba vital la del progrés, quina substància principal és la llibertat. El progrés és la més perillosa de totes les forces, la que fa que el que hagi de ser, sigui. En aquests moments la independència de Catalunya és progressista, en estar conduïda per les ànsies de llibertat dels catalans i del seu territori.
La força progressista independentista de Catalunya, no està basada en un nacionalisme reaccionari i arcaic, sinó en una visió del territori constituït com un ecosistema cultural. Els plantejaments individualistes comunitaris, són els que fan possible conjugar la vida local amb la global, mitjançant organitzacions interrelacionades en xarxa que potencien el seu funcionament transversal, majoritàriament horitzontal.
Catalunya i els catalans necessiten poder ser ells mateixos, com a membres interrelacionats d’una gran xarxa global que faci possible la gran comunitat humana del planeta terra. És per tot això que en el procés cap a la independència de Catalunya, si realment volem ser un poble progressista que estima la llibertat per sobre de tot, s’hauran de superar grans reptes, necessaris per a fer possible aquesta llibertat, que mai es pidola sinó que sempre es conquereix, comptant amb les pròpies forces i no amb els cants de sirena de partits no estrictament catalans, que prometen referèndums impossibles, per part d’un estat espanyol, que no té en la seva cultura democràtica la seva acceptació.
