Es va començar a parlar de ciutats amigables amb la gent gran l’any 2006, quan l'OMS va reunir 33 ciutats de 22 països, en un projecte per identificar els elements claus d’entorns urbans que donen suport a l’envelliment actiu.
El projecte es va completar el 2007, amb la redacció d’una guia de “Ciutats Globals Amigables amb la Gent Gran”. Un aspecte central d’aquest enfocament, contempla incloure a la gent gran com a participants actius, en el treball per a identificar com arribar millor a ser amics de la gent gran.
Per aprofitar el gran interès generat per aquest programa, l'OMS ha creat la Xarxa Mundial de Ciutats Amigables amb la Gent Gran, a través de la qual, es pretén establir relacions entre les ciutats participants i l'OMS. Facilitant l'intercanvi d’informació i de pràctiques reeixides. Fomentant intervencions apropiades i sostenibles per millorar la vida de les persones grans i proporcionant a la vegada suport tècnic i capacitatiu.
Aquesta xarxa mundial encoratja l’envelliment actiu, mitjançant l’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat, per tal de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen. Aconseguir la participació de les persones grans és un element essencial per a qualsevol ciutat amigable amb la gent gran. En les seves aportacions, és important avaluar l’adaptació de les ciutats, fixar prioritats, proposar solucions i seguir els progressos en aquest aspecte.
La crida per a la seva constitució va dirigida sobretot als ajuntaments.
