L’anomenada actual crisi ha deixat de ser-ho, per passar a ser la conseqüència lògica normal d’un sistema capitalista obsolet, que en lloc de crear solucions, genera problemes. Plantar cara a la situació negativa generada, és la millor medicina per aconseguir un envelliment actiu, que faci possible retardar la seva entrada en situacions de discapacitat i dependència, que sigui com sigui cal evitar, essent possible aconseguir-ho entenent la vida com un repte que s’acaba amb la mort.
En aquests moments difícils de transició, d’una societat que no funciona, cap a una de nova que ningú sap del tot com serà, no ens podem permetre acceptar resignadament el deteriorament de l’actual societat. No podem mirar cap a un altre costat i no afrontar la realitat, sinó trobar força i convicció dins de nosaltres, per tal d’actuar amb realisme però també, i això és tant o més important, amb una actitud creativa i positiva.
Els sèniors són un important i nombrós col·lectiu, ple de la riquesa i la saviesa dels anys, però poc poderós dins de la societat. Què poden fer els sèniors per plantar cara a unes seqüeles negatives que estan portant a una situació límit, cada vegada més difícil d’assumir? Què dir més enllà de la constatació dels problemes i les dificultats?
La veritat és que si seguim molt més temps sense fer res, les coses empitjoraran encara més. Recuperar la il·lusió pròpia d’un envelliment actiu és l’aposta del Consell Sènior per evitar ser del tot vells el màxim temps possible.
