Si fem un repàs a la història, ens adonem que moltes restes arqueològiques es troben soterrades en edificacions, que moltes vegades s’han aprofitat de les derruïdes pels temps, per a la seva construcció.
La construcció d’alternatives al sistema capitalista no té per què estar basada en la seva destrucció, sinó aprofitant tots els seus avenços, per a ser utilitzats en la construcció de nous edificis socials, que apostin per l’altruisme i no per la cobdícia humana, com a motor de la història. Tots els sistemes acaben generant els seus propis enterramorts, essent segurament l’atur el del sistema capitalista. Mor un sistema i en neix un de nou que forçosament ha d’apostar per la plena ocupació, segurament molt diferent de la del model actual, amb una clara disminució en el seu horari diari.
Les alternatives possibles han de néixer de baix a dalt, amb uns plantejaments senzills, assequibles a la majoria de la població, tot i que amb un clar lideratge minoritari pensant. La vida local 24 hores, en tots els seus àmbits, incloent-hi el laboral, està basada en el projecte de “Transition Towns” (comunitats en transició), nascut l’any 2005 a Anglaterra, que de nou, com va succeir amb la revolució industrial, endega un nou camí de transformació social que comença, a poc a poc, a estendre’s en diferents llocs globals.
La cultura del discurs crític, hauria de servir per analitzar en cada moment els problemes reals, cercant les seves possibles solucions. S’hauria de convertir en el fil conductor de les naixents noves alternatives.
