Per poc que es faci l’esforç de pensar, un s’adona que la història té un fil conductor, que no és un altre que l’afany de llibertat, de voler ser un mateix, així com del territori en el qual es conviu. En aquests moments, en una situació de crisi com l’actual, cada vegada és més evident que la UE no funciona, en trobar-se encotillada per un sistema econòmic i social, que no permet a cadascun dels seus diferents territoris, poder ser ells mateixos, d’acord amb les seves pròpies peculiaritats.
Els actuals estats-nació s’han convertit en monstres burocràtics difícils de gestionar i per tant incapaços d’evolucionar, com ha fet el món empresarial, que ha apostat per la creació de petites empreses autònomes, que fan més viable el seu funcionament. Si posem l’exemple d’Espanya, és evident que la manera d’entendre el món, és molt diferent si s’observa de nord a sud, des de Catalunya, Castella i Andalusia. Això no vol dir que aquestes diferents visions del món siguin millors unes que altres, sinó que simplement, cadascuna d’elles és la més adequada al seu entorn territorial.
Anys enrere, Catalunya va ser el primer territori de l’estat espanyol que va apostar per la revolució industrial i això va fer possible millorar la seva qualitat de vida. En aquests moments, novament Catalunya gràcies al seu tarannà innovador i creatiu, fa una clara aposta per la creació d’un territori petit o mitjà interdependent de la UE, que faci possible avançar cap a una Europa dels Pobles, en la que sense ser-ne plenament conscients, l’astúcia de la història ens insereix en el seu fil conductor per assolir espais més amplis de llibertat. El resultat de les eleccions excepcionals del 27 de setembre, amb la votació favorable a “Junts pel sí”, no sols ha de permetre la creació d’un nou estat, que millori la qualitat de vida dels seus habitants, sinó que a la vegada pot esdevenir una fita important en la renovació d’una Europa fallida, que respectant en tot moment, l’afany de llibertat que cada persona i territori aspira conquerir, hauria d’estar centrada en les persones i no en els diners. En tot cas la independència de Catalunya, no s’hauria d’entendre com una separació d’Espanya, sinó més aviat com l’establiment d’unes noves formes de convivència i de relacions fraternals entre iguals, que contemplés la doble nacionalitat espanyola i catalana, així com un sistema educatiu que fes possible l’ensenyament trilingüe del català, castellà i anglès.
Des de la pretesa saviesa dels anys, la independència de Catalunya, dins de l’àmbit directe de la UE, no havent de passar per l’entremig d’Espanya, és una opció totalment recomanable, sobretot per l’abundància dels estudis econòmics i polítics, que la consideren totalment viable i assequible. Es tracta de crear un nou marc polític territorial, en el que sigui possible la pluralitat política econòmica i social, una vegada posat en funcionament el nou estat.
Catalunya ha d’afrontar el gran repte que li ha assignat la història: obrir nous camins de llibertat per millorar de forma global la qualitat de vida, vàlids tant per les actuals generacions com per a les properes. Aconseguir-ho depèn exclusivament del suport majoritari del poble de Catalunya. Fem-ho ara!, si no volem haver de patir el judici negatiu de la història.
