Molts historiadors i sociòlegs consideren que el joc és la categoria fonamental del comportament humà, estimant que sense ell la civilització no existiria. També que les principals activitats humanes provenen del joc, amb el que la societat expressa la seva interpretació de la vida i el món. Han constatat que en el transcurs de la història, la humanitat ha estat més temps jugant que treballant.
Existeix una clara diferència entre el treball com una imposició i el joc com un acte voluntari i alliberador. És per això que el moviment sènior aposta per unificar els conceptes del treball i el voluntariat en un de nou. Es tracta de la liberactuació de: “Passar-ho bé amb molt de sentit de l’humor i creativitat realitzant, lliurement, activitats sense afany de lucre per aconseguir l’autorealització personal en un entorn individualista comunitari per ser més amb els altres”.
La nova societat del segle XXI, que a poc a poc es va construint, no pot continuar jugant amb les actuals regles del joc, competint com animals depredadors en una lluita salvatge en la qual el peix gros es menja al més petit. Cal canviar aquestes regles, apostant per una nova societat centrada en les persones i no en els diners.
Davant del relativisme imposat pels actuals coneixements científics, que han constatat la impossibilitat humana per accedir a veritats absolutes, els éssers humans es troben desvalguts i desencisats. En perdre la brúixola de navegar, han de recórrer de nou al joc creatiu, utilitzant la liberactuació com a regla fonamental.
