Hi ha historiadors que consideren la revolució industrial com un procés de petits canvis econòmics i socials que de forma evolutiva, al llarg d’un període gradual i no puntual de temps, acaben generant una revolució. Segurament la nova revolució digital, que ja ha començat, inicialment tampoc serà revolucionària sinó més aviat generada per petits canvis que a poc a poc aniran canviant la societat.
Segons Einstein la solució de problemes reals no es pot enfocar utilitzant els mateixos plantejaments que els han provocat. Cal cercar nous camins, petites mutacions que obrin noves perspectives desconegudes, que amb el pas del temps acaben provocant una veritable revolució.
L’actual model de producció basat en les lleis competitives del mercat, ja va ser denunciat per Gandhi, que era partidari de models de producció no competitius en àmbits locals, per atendre les necessitats bàsiques de la societat, tot i que no possibles pel gran retard dels models de producció pre-industrials. En l’actualitat això no succeeix, és completament possible un retorn al passat, a la vida local 24 hores, produint localment tot el que es necessita, intercanviant sobrants i mancances amb territoris propers, utilitzant per fer-ho possible les tecnologies més avançades, assequibles des d’Internet.
Es necessiten enginyers i emprenedors, amb idees molt clares sobre el que cal fer i amb els suficients coneixements per actuar com a constructors, utilitzant el capital humà d’aturats crònics que lluitin per fer possible la plena ocupació.
