Es fa molt difícil entendre que només 10.000 persones avaricioses, catalogades com a psicòpates convulsives, per tenir més diners, actuïn impunement com a depredadors animals, cometent tota classe de barbaritats vandàliques, moltes de les quals es podrien considerar com a crims contra la humanitat.
Encara però es fa més difícil entendre, que una humanitat, amb una població de 7 mil milions de persones, sigui tan ignorant i cega per no prendre consciència d’aquesta realitat tan negativa. L’excusa de què tota la vida ha estat així, no serveix. Acceptar-ho suposaria no creure en el progrés i l’evolució humana.
L’egoïsme de tenir més diners i la competició són uns dels motors que mouen a les persones, tot i que només són una de les dues cares de les persones. L’altra cara és la solidaritat i compartir, que realment són els valors que ens haurien de diferenciar de l’espècie animal, que actua sempre d’acord amb la llei de la selva, en la que el més fort es menja al més dèbil.
Fins aquí el retrat d’una societat esquizofrènica, incapaç de copsar la negativa realitat que l’envolta. Una societat que ha perdut la brúixola de navegar i accepta servilment ser guiada pels qui la porten cap a la precarietat i la desigualtat social de rics, cada vegada més rics, i de pobres, cada vegada més pobres.
Una societat que amb la falsa creença de què l’estat ha de solucionar tots els problemes socials, ha abaixat la guàrdia i ha deixat de lluitar per crear una nova societat en benefici propi i de les properes generacions.
