La il·lusió és el motor de la història. Sense il·lusió és molt difícil fer res que doni sentit a la vida. Les recents manifestacions sobiranistes del poble de Catalunya, són un clar exemple d’un poble il·lusionat, que creu i demostra que és possible organitzar-se per canviar les coses, a l’estil català, unint el seny amb la rauxa, per afrontar grans reptes que requereixen grans dosis d’esforç personal i comunitari, autoexigència, liberactuació i feina ben feta.
És per això que cal començar a parlar de: Quina Catalunya volem?, emprenent accions que haurien de ser un complement de la societat civil, a la gran tasca que esta realitzant l’Assemblea Nacional Catalana per aconseguir la independència de Catalunya, amb la seva existosa organització de la recent Via Catalana cap a la Independència.
El Consell Sènior de Premià que s’ha declarat totalment favorable a la independència de Catalunya, vol començar ajudant en la solució del gran repte de l’atur, plantejant una proposta per avançar cap a la plena ocupació, mitjançant l’autosuficiència territorial.
Estem plenament convençuts que la seva solució, que afecta principalment als aturats majors de 40 anys, que malauradament mai més trobaran feina, ha d’estar liderada per ells mateixos, com una necessitat vital de pura i dura supervivència, que principalment ells han de resoldre, tot i que juntament amb altres col·laboracions, sobretot amb la dels joves, condemnats a l’emigració forçosa o a l’ofici tercermundista de “cartoners” o altres similars.
