La pel·lícula Cocoon explica com sota l’influx benèfic d’uns extraterrestres, un grup de sèniors recupera l’esperit juvenil, la il·lusió, les ganes de viure i de passar-ho bé, amb una alta qualitat de vida que no coneix les malalties, gràcies a una civilització científicament molt avançada. Tot i que el present és molt important, sobretot per als sèniors, l’augment progressiu de l’esperança de vida, ens porta també a pensar en el futur. Una de les claus per aconseguir l’esperit Cocoon consisteix en potenciar el sentit de l’humor i la motivació per sentir-se emocionalment útil i necessari.
Cal crear espais i punts de trobada intergeneracionals per potenciar la liberactuació dels sèniors, la qual cosa s’aconsegueix quasi bé sempre mitjançant el boca-orella. Un curs per ensenyar a envellir és cada vegada més necessari i imprescindible. Hauria d’estar basat en la creença que per ser més cal, abans que tot, saber més. Hauria de permetre aconseguir l’autorealització personal, desenvolupant activitats en les que si bé és molt important passar-ho bé, no s’ha d’oblidar la seva utilitat comunitària.
Podríem dir “Passem-ho bé nosaltres i tots els altres éssent a la vegada útils i necessaris”. Cal enfocar la vida com un joc creatiu, canviant les habituals fitxes del dòmino, cartes,... per accions que suposin reptes per aconseguir objectius socials encara no assolits.
En el joc de la vida, els sèniors, si s’ho proposen, hi tenen molt a fer, si ajunta la saviesa dels anys amb un renovat esperit juvenil.
