Paràsits als 45 anys

Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior.

Qualsevol persona assenyada, clarament constata que el problema de l’atur és el més greu, que en aquests moments afecta, d’una forma directa o indirecta, a una majoria cada vegada més amplia de la població. S’observa amb gran astorament la maledicció que per a una persona de 45 anys o més, li pot suposar la seva exclusió definitiva del treball remunerat per qüestions d’edat. És del tot inconcebible i intolerable que el mercat del treball converteixi en parasitàries persones adultes, que en cap cas no es poden considerar grans.

Cal assumir els efectes negatius d’un sistema capitalista obsolet, que en el nostre país, si no es fa res per evitar-ho, serà incapaç de rebaixar el percentatge permanent d’un atur estructural al voltant del 15%. Situació possible d’assolir, en el millor dels casos passats més de 10 anys, tenint en compte que en aquests moments ens trobem amb una taxa d’atur creixent propera al 30%.

Entenem que un possible nou estat modern de Catalunya, hauria de servir per solucionar problemes reals, començant a plantejar alternatives pacífiques al sistema capitalista. A tal efecte, des del Moviment Sènior, hem lliurat a la direcció del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) una proposta perquè es donin a conèixer en paral·lel, alternatives comunitàries basades en l’autosuficiència territorial, fomentant el cooperativisme, que podríem servir per donar ocupació a les persones marginades de forma permanent, per un model de treball pervers regit per les lleis de l’oferta i la demanda.