L’actual crisi econòmica i social està posant sobre la taula plantejaments, que es remunten a pràctiques socials de la prehistòria. Estan basades en els bescanvis, utilitzant monedes nominatives, que indiquen el valor del bescanvi, qui cobra i qui paga. En l’actualitat, en alguns reduïts entorns s’estan utilitzant de nou monedes locals nominatives, que es fan servir en transaccions monetàries, establint una clara relació entre qui compra i qui ven. Conceptualment són equivalents a les prehistòriques, amb la substancial diferència que els actuals sistemes informàtics les converteixen en monedes telemàtiques.
Tenen el gran avantatge, sobre les actuals monedes anònimes, que en ser nominatives permeten un clar seguiment dels moviments econòmics de les persones, que intervenen en qualsevol transacció monetària. Aquest procediment evita totalment les actuals pràctiques delictives de corrupció i les perverses d’especulació. Suposen pràcticament la desaparició del diner metàl·lic, essent equivalents a l’ús de les targetes de crèdit.
L’actual proliferació dels bancs de temps, es podria considerar com un primer pas en aquesta recuperació del bescanvi, que estableix una clara relació entre les persones que realitzen intercanvis. Primitivament bescanvis amb espècies: un quilo de cigrons a canvi d’un quilo de mongetes. Actualment els bancs de temps, utilitzen monedes temps pels seus bescanvis de serveis. En altres transaccions econòmiques, els nous bancs ètics utilitzen les monedes locals nominatives.
