S’acostuma a afirmar que els avis cangur donen una imatge positiva de la gent gran que s‘ha accentuat amb l’actual crisi econòmica. Ens trobem davant de situacions econòmiques negatives, produïdes per un creixent atur, que difícilment disminuirà, que converteixen les pensions dels avis en un precari recurs econòmic de supervivència familiar. Aquesta situació afecta a l’educació dels néts exercida pels seus avis i pares.
L’educació suposa assumir una complicada responsabilitat, que requereix aconseguir un equilibri difícil entre la disciplina i la llibertat. Avui dia existeixen molts dubtes sobre si realment s’està educant o simplement criant els fills, en una societat consumista dominada per la televisió. Massa pares han adoptat la solució fàcil, quan poden fer-ho, de facilitar als seus fills tot el que demanen per evitar exercir com a pares.
Potser s’està criant i no educant a una joventut, no preparant-la per assumir els reptes d’una vida en llibertat, convertint-la en persones dependents, carn de canó de consultoris de psiquiatria, consumidors de droga, alcohòlics, prematurs sords i d’altres conseqüències negatives produïdes per una manca d’educació que té poc en compte els valors pels que s’ha de regir una societat equilibrada.
De forma general, els avis cangur ajuden o empitjoren el procés de transmetre la necessària disciplina i ordre que requereix l’educació d’un infant? La tolerància i passivitat pròpia de la gent gran és adequada per educar o més aviat per mal criar?
