Por a la llibertat

Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior

La dita de que “la veritat ens farà lliures”, pressuposa el fet que el coneixement de la realitat, facilita a les persones guanyar espais de llibertat que permeten superar moltes de les pors generades per la ignorància. Aquesta circumstància però, crea una nova por, la por a la llibertat, que segurament esdevindrà un dels grans reptes que haurà d’assumir la societat del segle XXI.

Parlant amb un grup de joves, tots ells universitaris, es van posar en evidència les grans dificultats vitals que els tocarà afrontar. A aquest jovent, amb un alt nivell cultural, no els serveix l’excusa de que tot el negatiu que els passa és culpa dels altres. Són ells i només ells els responsables de les seves accions i actituds davant la vida.

La gent gran que vàrem patir la dictadura ho teníem relativament més fàcil, havíem de lluitar per la supervivència. De tot el que passava malament en tenia la culpa Franco. Només cal recordar la dita de que “contra Franco vivíem millor”. La por a la llibertat només es pot superar mitjançant l’esforç, necessari per deixar de ser panxa-contents vivint còmodament dels esforços del altres, els quals, com es lògic, sempre acaben essent criticats com a culpables de tot el que és negatiu.

El jovent d’avui dia té la gran assignatura pendent de començar a ser lliures. Això sí, amb l’ajut de psicòlegs per superar dubtes mentals, completament desconeguts pels seus progenitors, fins a cert punt, culpables, per no haver-los educat en la pràctica i ensenyament de l’esforç.