Lluita de classes

Josep Aracil i Xarrié. President d’Eurosènior.

Tot i que Karl Marx va ser clarivident en la captació de l’estructura de sistema capitalista i en el procés materialista de la història, no va encertar en el resultat dialèctic de la lluita de classes. Històricament han existit classes oposades, amo i esclau, senyor i servidor, burgesia i proletariat i en cap cas, una d’elles n’ha sortit guanyadora. D’acord amb aquest raonament, de l’enfrontament entre burgesia i proletariat, en sortirà una nova classe, que segurament es decantarà per l’aplicació de criteris de racionalitat i d’ajuda mútua, contraris als actuals basats en l’agressivitat. Aquesta nova classe que es podria anomenar la dels pensadors, segurament nascuda a Califòrnia l’any 1993, entre els coneguts com treballadors del coneixement, generarà a la vegada una nova classe opositora, possiblement anomenada dels ingenus, composada per persones amb molta bona fe però que no volen pensar. En aquests moments s’està a punt de començar un canvi substancial de civilització, amb una clara aposta pel pacifisme i l’ajuda mútua. En aquesta nova etapa històrica, l’estat, entès com un organisme mediador, per superar les contradiccions d’una societat civil generadora de conflictes, encara serà necessari. Cal tenir en compte que l’estat, tot i actuar com a jutge imparcial, històricament sempre s’ha decantat a favor de la classe dominant, en contra de l’opositora i per aquest motiu en la nova civilització, tot i la pèrdua de protagonisme de l’estat, aquest encara continuarà essent important.