Algú sap el què passa? Molta gent, més o menys sap que ens trobem malmesos per una crisi econòmica i de valors de grans dimensions, semblant a la gran depressió del 29. La pregunta més adient seria: algú sap per què passa el que passa? Això ja són figues d’un altre paner i per tant molt difícil de contestar, fins a l’extrem que es podria afirmar que és quasi bé impossible poder-ho fer. El que sí se sap és que la crisi del 29, molt semblant a l’actual, la va solucionar la II Guerra Mundial.
Les actuals mesures econòmiques basades en l’austeritat, totes elles van resultar fallides els anys 29 i 30, Van suposar com succeeix en l’actualitat, un intent no aconseguit per salvar els mobles, però quins mobles?, quan la majoria d’ells eren de fusta i estaven corcats.
No és gens estrany que donada aquesta situació tan negativa, la gent es desconnecti, passi de tot i es converteixi en un col·lectiu desencisat i aborregat que no creu en res incloent-hi la capacitat de protestar per estimar-la inútil. Ningú s’explica com amb un atur proper al 25% i el 50% pels joves hi hagi pau social.
La capacitat de resposta de la població, fora dels joves indignats i dels iaioflautes, és gairebé nul·la. Malauradament en aquests moments és molt trist haver de reconèixer la validesa de la cançó, “Què serà, serà, serà el que ha de ser, el futur està per veure, serà, serà, el que ha de ser”. De moment el que està clar és que tenim mala peça al teler, la qual cosa no exclou que no hi hagi mal que per bé no vingui.
