L’evolució humana

Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior.

Us heu posat a pensar d’on venim i on anem. A grans pinzellades es podria afirmar que fins al segle XVIII, l’única resposta acceptada sobre l’existència de l’home era religiosa. Tot el que passava era obra de Déu i fora d’ell res tenia sentit. Aquest plantejament va canviar radicalment durant l’època de la Il·lustració. De que tot depenia de Déu es va passar a prescindir-ne quasi bé del tot. Era el temps en el que Marx afirmava que la religió era l’opi del poble. Des del seu començament, el sistema capitalista es va aprofitar d’aquest plantejament materialista que excloïa la divina providència. La teoria de l’evolució de Darwin, basada en la selecció natural de les espècies i l’atzar, és la que popularment ens venia a dir que l’home ve del mono. Durant molts anys, aquesta teoria ha justificat científicament l’agressivitat dels éssers humans, defensant la llei del peix gros que es menja el petit. Avui dia aquesta teoria està més que qüestionada, tot i que és afer­rissadament defensada pel sistema capitalista, per justificar, d’una forma aparentment científica, la seva agressivitat. Els darrers estudis científics, cada vegada avalen més, l’altruïsme l l’ajuda mútua com els fonaments bàsics del procés evolutiu humà. La nova civilització que ha de substituir el capitalisme, aposta més aviat per plantejaments integristes que facin possible el materialisme i l’espiritualitat. No en va Einstein va afirmar “La ciència sense religió està coixa i la religió sense ciència està cega.”