Una persona de 94 anys va promoure el moviment dels indignats, per protestar contra les retallades de polítics que actuen com a simples servidors dels especuladors financers, sense cap tipus d’escrúpols per atropellar econòmicament a la majoria de la població.
Davant d’unes actuacions injustes, la indignació de les persones afectades, es manifesta inicialment d’una forma emocional. Es podria assimilar a l’acció primitiva visceral de cridar, per desfogar-se d’una injustícia. Una vegada produïda aquesta descàrrega emocional, un s’adona de la seva inutilitat, de que la veritable reacció ha de ser la racional. Cal fer servir la raó i el pensament creatiu.
En aquests moments ens trobem davant d’uns fets contrastats, el de que només 10.000 persones, matant, robant i cometem tota classe d’abusos, per ser cada vegada més rics, exploten a una població mundial de 7.000 milions de persones. Tot i que els actuals actes dels indignats serveixen de ben poc, sí que ho fan i són imprescindibles per conscienciar una ciutadania socialment compromesa. Per passar de les reaccions primitives emocionals a les racionals, les que veritablement poden canviar les coses.
Per fer-ho possible cal tenir un projecte històric de futur, que el sistema capitalista nega, afirmant que no existeix cap alternativa vàlida de substitució. Això no és veritat, només cal canviar el motor de la història, la cobdícia humana capitalista per l’ajuda mútua comunitarista. Cal passar d’indignats a constructors d’una nova societat.
