Quan existeixen uns problemes reals que l’administració ignora i se’n desentén passa el que passa, prostitució i orins al carrer. Sense entrar en qüestions ètiques ni morals, des de sempre s’ha considerat la prostitució com l’ofici més vell del món. Si històricament ha estat impossible eradicar-la, cal acceptar-la com a real i per tant regular-la, per fer-la compatible amb el funcionament normal de la societat.
El mateix passa amb els orins al carrer, que es deuen a una necessitat fisiològica real que cal satisfer, sigui com sigui, donada la manca total de serveis públics. La gent gran recorda perfectament l’existència de bordells i d’urinaris públics que complien la funció social d’atendre les necessitats reals de moltes persones. Aquesta manca de solucions, fa també palesa la manca de credibilitat d’una classe política, excessivament demagògica i poltronera, que s’oblida d’haver estat escollida per solucionar els problemes de la ciutadania. No és qüestió de fer crides al civisme ni a l’aprovació de normatives sancionadores, sinó de regular la creació d’espais discrets i de normes sanitàries per a l’exercici de la prostitució. També de serveis públics per atendre les necessitats fisiològiques d’orinar de les persones, no essent vàlid el consell, que la majoria d’elles ja fan, de sortir de casa seva després d’haver orinat.
Cada vegada és més necessari que la societat civil torni a prendre consciencia dels problemes que l’afecten per exigir a l’administració el compliment de les seves obligacions.
