Les crisis sempre tenen dues cares: una negativa que afecta a una part important de la societat, fortament perjudicada i una altra positiva que permet posar en marxa noves alternatives de regeneració social. Tenint en compte el fet repetitiu dels cicles històrics, el referent més adient en la situació actual seria el que varen adoptar, durant la II República, els nostres avis i besavis per superar el que es va anomenar el crac del 29, de repercussions molt semblants a les actuals. La base d’aquells plantejaments varen ser l’ajuda mútua, el cooperativisme, la solidaritat i una clara aposta per augmentar els nivells educatius i culturals de les masses treballadores. Tots aquells nobles plantejaments, per ser efectius, van haver de ser adobats amb una enorme motivació social, grans dosis d’il·lusió i una certa ingenuïtat que feia creure que era possible la construcció d’un món millor, que començava per una transformació concreta i real de la vida local.Avui dia és possible recuperar aquest estil de vida, si bé tenint en compte l’aplicació de les noves tecnologies, que permeten nous sistemes de comunicació, totalment impensables en èpoques històriques anteriors, la qual cosa, juntament amb una clara aposta per la utilització de centres cívics intergeneracionals, són elements imprescindibles que cal tenir en compte. Aquesta recepta anticrisi requereix, però, assumir compromisos socials comunitaris i esforços personals que permetin superar les actuals drogues depredadores del consumisme i l’individualisme. Recepta anticrisi
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar
Les crisis sempre tenen dues cares: una negativa que afecta a una part important de la societat, fortament perjudicada i una altra positiva que permet posar en marxa noves alternatives de regeneració social. Tenint en compte el fet repetitiu dels cicles històrics, el referent més adient en la situació actual seria el que varen adoptar, durant la II República, els nostres avis i besavis per superar el que es va anomenar el crac del 29, de repercussions molt semblants a les actuals. La base d’aquells plantejaments varen ser l’ajuda mútua, el cooperativisme, la solidaritat i una clara aposta per augmentar els nivells educatius i culturals de les masses treballadores. Tots aquells nobles plantejaments, per ser efectius, van haver de ser adobats amb una enorme motivació social, grans dosis d’il·lusió i una certa ingenuïtat que feia creure que era possible la construcció d’un món millor, que començava per una transformació concreta i real de la vida local.Avui dia és possible recuperar aquest estil de vida, si bé tenint en compte l’aplicació de les noves tecnologies, que permeten nous sistemes de comunicació, totalment impensables en èpoques històriques anteriors, la qual cosa, juntament amb una clara aposta per la utilització de centres cívics intergeneracionals, són elements imprescindibles que cal tenir en compte. Aquesta recepta anticrisi requereix, però, assumir compromisos socials comunitaris i esforços personals que permetin superar les actuals drogues depredadores del consumisme i l’individualisme. 
