Passar de la política

 -Avi Pep –pregunta l’Antoni- tu també passes de la política?-Jo encara no he tirat la tovallola, tot i que cada vegada augmenta més la manca de credibilitat de la classe política.-Tu saps, avi Pep, que això que dius ara, no és el que pensa avui dia una part important de la gent gran. Però jo, avi Pep, penso el mateix que tu.Està clar, Antoni, que passar de la política vol dir deixar en mans exclusives dels politics la solució dels problemes que més ens afecten.-Jo crec –comenta l’Antoni- que com passa amb totes les coses de la vida, cal practicar per aprendre a ser escoltats i tinguts en compte. Segurament el lloc més favorable per fer aquest aprenentatge és en el nostre municipi.-Doncs sí, Antoni, hem d’aprendre a posar sobre la taula els nostres problemes, a donar-li voltes per plantejar solucions que poden o no coincidir amb les del polítics.-Hi ha però, avi Pep, un problema, el d'haver de pensar i això avui dia no està de moda. Com tu saps la norma que predomina és la de consumir i no pensar que resulta massa complicat.-Tens raó, Antoni, però tant tu com jo sabem que els sèniors plantegem l’envelliment com una aventura i la nostra aventura passa per dignificar el paper de la gent gran que té moltes condicions favorables per ser tinguda en compte.-Diuen que els vells saben més per vells que per diables. Que hi dius avi Pep?-Doncs crec que tens tota la raó, -contesta l’avi Pep- tenim l’experiència dels anys, d’haver-ne vist moltes de verdes i de madures.