Des d’una perspectiva optimista és més positiu apostar, en lloc de per la maldat humana, pel predomini de la bondat, basada en l’amor universal que prediquen les grans religions. Cada esser humà podria ser comparat a un tronc de bona llenya que, degudament tractat, es pot convertir en carbó o en terregada. Hi ha moltes persones que per circumstàncies del seu entorn s’han criat en ambients més propicis als de la terregada. Aquestes persones tenen, però, la possibilitat d’esforçar-se i superar el seu entorn convertint-se en carbó, la qual cosa està a l’abast de la majoria de persones.
És molt desencisador observar com moltes persones que potencialment podrien ser molt millor del que són, no tenen la suficient força moral per intentar-ho. Quan ens trobem amb alguna d’aquestes persones, en les qui s’han disposat expectatives positives, pensant que realment poden ser millor del que són, i es veu que persisteixen en seguir sent terregada, se sent la tristor d’una esperança fallida. Aquesta constatació, no exclou continuar mantenint la creença de que totes les persones, sense cap tipus d’exclusió, poden, si s’ho proposen, convertir-se en carbó en lloc de continuar essent terregada.
