Aquest cap de setmana vaig ser a Galícia i he pogut conèixer persones que es dediquen o volen dedicar-se a la innovació. En un moment del viatge, va apropar-se una noia amb el seu xicot. “Em dic Maria i tinc una idea”. Tot el que va passar després va marcar aquella tarda. La idea era realment bona: Una “app” que soluciona un problema clar que tenim totes les persones que viatgem (especialment els que ho fem amb certa freqüència), i que ara mateix no està solucionat. Em va explicar el model de negoci que havia pensat, i inclús em va dir com volia desenvolupar la seva start-up, i vam parlar de diferents maneres d’aconseguir el finançament (menys de 10.000 euros) que necessitava per tirar endavant el projecte.
Després d’uns minuts de debat, va dir una cosa que em va sorprendre “Sort que he pogut venir, si arriba a ser entre setmana hagués estat al col·legi”. Col·legi!? Sí, efectivament, col·legi. Resulta que la Maria estudia primer de batxillerat. Però defensava diferents metodologies de programació, explicava perquè s’havia decidit per un model de negoci i no per un altre, i tenia perfectament controlats tots els aspectes que necessitava cobrir per desenvolupar la seva idea. En canvi, només tenia dubtes sobre com continuar.
El curiós és que, sense saber-ho, va escollir per on continuar ella sola, ja que en explicar la seva idea davant de 8 persones (tots adults), n’hi va haver 7 que li van dir “jo usaria aquesta app, sens dubte”, i el “com continuar” va aparèixer allà mateix, davant d’ella.
Una de les persones es va oferir a donar-li informació sobre una plataforma de suport als emprenedors que controlava. Una altra, a treballar amb ella en el desenvolupament de la seva aplicació i per tant, a baixar moltíssim la inversió necessària. I així fins a cinc persones diferents. I ja que en aquell moment hi havia una connexió en directe per una TV, em vaig oferir a explicar la història de Maria i ella mateixa va acabar explicant el seu moment “emprenedor” (ho poso entre cometes perquè també ha d’acabar el Batxillerat!) i ara només ha de programar les reunions i veure per on tirar.
Potser ella no se’n va adonar, però la situació representa el que hauria de ser exactament, un territori sà que fomenta i dóna suport a futurs emprenedors i innovadors.
[Article complet a
www.paugarciamila.com]
wwww.paugarciamila.com
