No vull parlar de salses orientals. Però em semblava que fer una al·lusió en el títol a que estan tocant els ous era de mal gust. Encara que passi.
La normativa europea del benestar de les gallines sembla que ens farà pagar, si no ho ha fet ja on els comprem, els ous a quasi la meitat més de preu que ara.
La culpa? Com us deia, la normativa europea. Pel que sembla, els legisladors han estat relativament sensibles a la situació “laboral” de les gallines ponedores i han decretat que els seus habitacles han de ser una mica més amples -de 550 centímetres quadrats a 750- i amb certes mesures de confort suplementàries. I clar, la reacció d’això que anomenem els mercats, no s’ha fet esperar.
El que sobta, però, és que aquesta mesura sembla que ja va ser aprovada fa dos anys a casa nostra i, pel que es veu, els criadors han mirat cap un altre costat fins que la Unió Europea ha encarat el tema seriosament.
La sensació, però, segueix essent agredolça. Perquè, agradi o no, segurament molts de nosaltres –jo m’hi incloc- tenim la sensació que malgrat aquesta mesura dolça, que suposarà menys estrès per les bèsties, i l’agror de l’augment de preu, la qualitat dels ous canviarà poc.
I és que estem més que escaldats. Molts encara recordem la normativa que va obligar, per una suposada millora higiènica dels pollastres morts i aprofitant el pànic de grip aviar avui oblidada, a eliminar-ne les potes i altres parts susceptibles de contaminació microbiana per poder-los treure al mercat.
Però que, al cap i a la fi, es va demostrar que era per facilitar les coses als importadors de bèsties mortes d’Àsia que, per mor del llarg desplaçament, corrien més risc de contagi. Encara que fos per la via de l’augment de costos al productor local.
No voldria ser malpensat, però la fermesa sobtada per fer complir un decret, el 692/2010, que tomba pel BOE des del maig del 2010, fa una certa pudor de socarrim. Com quan passem el bufador per la pell del pobre pollastre per retirar els canons de les plomes.
