Tallar el bacallà

Marti Parera.OK. Opinió

Aquell a qui nomenaven encarregat d’una empresa de gènere de punt, alguns deien que era qui tallava el bacallà.Els obrers per sopar solien menjar patates bullides, un tall de bacallà, una amanida, una fruita i un traguet de vi. Gairebé a totes les cases hi havia un porró amb vi a la taula.Amb el tancament de fàbriques, d’encarregats en queden pocs. Els amos de les fàbriques que en encara funcionen han de reduir despeses i personal per poder continuar.Han passat a la història aquells temps en que un treballador quedava sense feina el divendres i el dilluns tenia cinc lloc per escollir on anar a treballar.Els temps han canviat i cada dia es fa més difícil poder trobar un treball i guanyar-se la vida. Al país tenim quatre milions de persones que estan a l’atur. De què han de viure?Ara els que tallen el bacallà amb retribucions esplèndides són el que tenen càrrecs polítics, els empleats de la tele, els jugadors de futol de 1a divisió, els amos dels bancs. I quan la venda de pisos s’animi una mica, només que venguin un pis cada mes ja van tirant.Aquells que amb les hipoteques varen pensar que viurien vida de rics, amb pis nou, cotxe nou i vacances a l’estranger, ara estan amb deutes que no poden liquidar perquè han perdut la feina. Què passarà?