Per què no ho preguntem al toro, si li plau o no la tauromàquia? Potser s’acabaria aquest duel crític entre els sí i els no. L’intent de prohibir-la. Però el brau no pot respondre. Tot queda, doncs, en el joc dels conceptes humans. Malament i pitjor, encara.... Sovint -més que qüestionar-se l’art i el valor en oposició a l’assassinat, en el fons taurí s’hi efectua una interessada hostilitat en esquemes de major transcendència socio-històrica, on la malignitat hi queda, subtilment, arrecerada. Aquesta problemàtica no informa el meu tractament.Més simple. D’un bon temps ençà, superada la crisi militar i restituïda la llibertat, no és difícil constatar que per “a bé de la comunitat”, se’ns van limitant opcions particulars en totes les activitats humanes. A les persones ponderades i malgrat que moltes d’aquestes prohibicions les hi siguin innecessàries a causa del propi tarannà, com que no tothom hi convergeix, les comprenen i les accepten.Cal referir-se al sentit comú que, com és notori és el menys comú dels sentits. I, així, diàriament, podem comprovar amb quina porfídia -des d’una suggerència individual o ja en comú de signatures- es promou el desenvolupament de criteris d’una irreflexió absoluta.Predomina, actualment, la tesi de què allò que a mi no em plau, sigui prohibit.Si vostè és afavorit amb la paciència del patriarca Job i, encara, una mica més, podrà observar que cada dia i en compte creixent, la irresponsable lògica argumentada per molts ciutadans no ja, solament, públics sinó del comú que exigeixen la supressió d’allò que els desplau. Sols o en plataforma.Però si el que a mi em desplau, el que a vostè el disgusta i que a l’altre l’incomoda, tot, tot fos eliminat, què ens en quedaria? Ni missa, ni futbol, ni cinema, ni televisió, ni música... No res.Perquè el fet global és que no tots coincidim amb el mateix. Les nostres opccions són diverses. Però per aquesta diversitat no hem d’enfosar els gustos dels altres. Respectem i serem respectats. I si no... que peti el planeta ja que no en som dignes de conviure-hi. Per què no ho preguntem...
Isidre Julià i Avellaneda. Poeta Mestre en Gai Saber
Per què no ho preguntem al toro, si li plau o no la tauromàquia? Potser s’acabaria aquest duel crític entre els sí i els no. L’intent de prohibir-la. Però el brau no pot respondre. Tot queda, doncs, en el joc dels conceptes humans. Malament i pitjor, encara.... Sovint -més que qüestionar-se l’art i el valor en oposició a l’assassinat, en el fons taurí s’hi efectua una interessada hostilitat en esquemes de major transcendència socio-històrica, on la malignitat hi queda, subtilment, arrecerada. Aquesta problemàtica no informa el meu tractament.Més simple. D’un bon temps ençà, superada la crisi militar i restituïda la llibertat, no és difícil constatar que per “a bé de la comunitat”, se’ns van limitant opcions particulars en totes les activitats humanes. A les persones ponderades i malgrat que moltes d’aquestes prohibicions les hi siguin innecessàries a causa del propi tarannà, com que no tothom hi convergeix, les comprenen i les accepten.Cal referir-se al sentit comú que, com és notori és el menys comú dels sentits. I, així, diàriament, podem comprovar amb quina porfídia -des d’una suggerència individual o ja en comú de signatures- es promou el desenvolupament de criteris d’una irreflexió absoluta.Predomina, actualment, la tesi de què allò que a mi no em plau, sigui prohibit.Si vostè és afavorit amb la paciència del patriarca Job i, encara, una mica més, podrà observar que cada dia i en compte creixent, la irresponsable lògica argumentada per molts ciutadans no ja, solament, públics sinó del comú que exigeixen la supressió d’allò que els desplau. Sols o en plataforma.Però si el que a mi em desplau, el que a vostè el disgusta i que a l’altre l’incomoda, tot, tot fos eliminat, què ens en quedaria? Ni missa, ni futbol, ni cinema, ni televisió, ni música... No res.Perquè el fet global és que no tots coincidim amb el mateix. Les nostres opccions són diverses. Però per aquesta diversitat no hem d’enfosar els gustos dels altres. Respectem i serem respectats. I si no... que peti el planeta ja que no en som dignes de conviure-hi. 
