No em ficaré a escriure de les voreres dels carrers de la ciutat i encara menys -com la prudència exigeix- de l’atzarosa situació d’algunes. Només poso atenció a les de La Riera. I no pas a les actuals que foren eliminades, no fa massa temps. Em vull referir -afinant més el tema -a la seva utilització social. I no pas a la recent.Qui petgi les voreres de la ciutat veurà que per elles hi transita gent de tota mena. I de tota condició. Rics, pobres. D’esquerres, de dretes. Ateus, deistes i pietosos. Blancs, negres, grocs, oliacis. Individus honestos, mitges virtuts, delinqüents. Bicicletes, patins, cotxets infantils. Respectant el proïsme o amb desvergonyiment. En resum, un aiguabarreig conflictiu, sovint.Tothom fa camí per la vorera que li plau, al marge del règim polític que duu el pòndol de l’Ajuntament. Ho repetim: sempre han estat democràtiques les voreres ciutadanes. Però, compte! llevat de les de La Riera. En un temps passat la vorera del cantó de l’Ajuntament era utilitzada en exclusiva per la gent de pela llarga i la de prosàpia, més o menys, crepuscular. L’altra vorera corresponia al poble ras. La diferència es notava. Perquè la vestimenta llavors era molt peculiar d’un bàndol o de l’altre. No com ara que no es distingeix qui neda en l’abundància econòmica del qui tira de Visas per anar capejant els deutes. A un costat ple de gorres, espardenyes i borra tèxtil als cabells femenins.Caliquenyos. Submissió. A l’altre, s’hi situaven capells, sabates, cigars havans, pameles, alta costura. I molta prosopopeia. I unes curiositats que no he pogut mai aclarir. Quan va començar aquesta dualitat social? - I per quina causa? I, també. per què fou acceptada i respectada per la gent popular? Als meus anys púbers era vigent aquesta situació anòmala. Discriminatòria. Vergonyant. En efecte, mai no he pogut saber quan havia començat ni per quina raó. Però sí el final. La guerra civil del 1936 ho capgirà tot. Mai més des del mateix dia de l’inici bèl·lic, la vorera dreta pujant no ha tingut la immunitat absurda i l’exclussivitat per al segment ciutadà privilegiat. Curiós el fet. I irreverent la pregunta: La nombrosa clerecia -quina vorera usava? Voreres
Isidre Julià i Avellaneda.Poeta Mestre en Gai Saber
No em ficaré a escriure de les voreres dels carrers de la ciutat i encara menys -com la prudència exigeix- de l’atzarosa situació d’algunes. Només poso atenció a les de La Riera. I no pas a les actuals que foren eliminades, no fa massa temps. Em vull referir -afinant més el tema -a la seva utilització social. I no pas a la recent.Qui petgi les voreres de la ciutat veurà que per elles hi transita gent de tota mena. I de tota condició. Rics, pobres. D’esquerres, de dretes. Ateus, deistes i pietosos. Blancs, negres, grocs, oliacis. Individus honestos, mitges virtuts, delinqüents. Bicicletes, patins, cotxets infantils. Respectant el proïsme o amb desvergonyiment. En resum, un aiguabarreig conflictiu, sovint.Tothom fa camí per la vorera que li plau, al marge del règim polític que duu el pòndol de l’Ajuntament. Ho repetim: sempre han estat democràtiques les voreres ciutadanes. Però, compte! llevat de les de La Riera. En un temps passat la vorera del cantó de l’Ajuntament era utilitzada en exclusiva per la gent de pela llarga i la de prosàpia, més o menys, crepuscular. L’altra vorera corresponia al poble ras. La diferència es notava. Perquè la vestimenta llavors era molt peculiar d’un bàndol o de l’altre. No com ara que no es distingeix qui neda en l’abundància econòmica del qui tira de Visas per anar capejant els deutes. A un costat ple de gorres, espardenyes i borra tèxtil als cabells femenins.Caliquenyos. Submissió. A l’altre, s’hi situaven capells, sabates, cigars havans, pameles, alta costura. I molta prosopopeia. I unes curiositats que no he pogut mai aclarir. Quan va començar aquesta dualitat social? - I per quina causa? I, també. per què fou acceptada i respectada per la gent popular? Als meus anys púbers era vigent aquesta situació anòmala. Discriminatòria. Vergonyant. En efecte, mai no he pogut saber quan havia començat ni per quina raó. Però sí el final. La guerra civil del 1936 ho capgirà tot. Mai més des del mateix dia de l’inici bèl·lic, la vorera dreta pujant no ha tingut la immunitat absurda i l’exclussivitat per al segment ciutadà privilegiat. Curiós el fet. I irreverent la pregunta: La nombrosa clerecia -quina vorera usava? 
