Ignoro l’evolució dels precedents que donaren origen a la corbata actual. Com fou que aquest adminicle del vestir hi prengués categoria d’element imprescindible. Perquè la corbata, des de dècades, aguanta ferma sota la nou del coll amb preponderància indiscutible sobre qualsevol altra prenda. I jo penso que, si perdura en un temps d’anticorbatisme furibund, sigui a causa de considerar-la com una implicació burgesa o per raó de l‘exigència de la moda vel·leïtosa de declarar-la obsoleta, jo encara, no he pogut veure amb quin altre drapet, cap “elegantiae arbiter”, cap Petronius de l’elegància actual o els modistos de l’alta costura, manipuladors impunes i dèspotes de les passarel·les, hagin inventat quelcom per a substituir-la. La corbata ho resisteix tot.Suposo que ningú no admetrà que una camisa, descordada del botó superior, susciti una elegància visual, ni que quatre -o un manat- de pèls pectorals harmonitzin la zona on la corbata mostra el seu espot visual, llevat que allò que prevalgui, per damunt tota altra opció raonada, sigui el masclisme hirsut. I encara menys en l’actualitat rabiosa dels nostres dies en què la depilació -àdhuc la integral- domina les tarifes de preus de la dèria estètica corporal.Potser la malaptesa per a fer-se el nus sigui una de les causes que han motivat la fòbia anticorbatista. Perquè aquells que continuem lluint corbata sabem que, d’entre els diversos tipus de nus només és vàlid, als efectes de la distinció, el triangular a doble volta, el súmmum de la gràcia i la distinció.El domini simple i corrent de l’art de muntar-se el nus permet mantenir-lo correcte i atractiu, sense cap necessitat de desfer-lo i muntar-lo diàriament, fins el dia de posar-lo al norit a efectes del rentat. Potser, la corbata de l’home sigui l’equivalent al collaret d’una dama: atrau la mirada, activa les funcions mentals i les deriva devers l’àrea concuspiscent on tots els suggeriments sensuals hi tenen allotjament i franquícia. Corbata
Ignoro l’evolució dels precedents que donaren origen a la corbata actual. Com fou que aquest adminicle del vestir hi prengués categoria d’element imprescindible.
Ignoro l’evolució dels precedents que donaren origen a la corbata actual. Com fou que aquest adminicle del vestir hi prengués categoria d’element imprescindible. Perquè la corbata, des de dècades, aguanta ferma sota la nou del coll amb preponderància indiscutible sobre qualsevol altra prenda. I jo penso que, si perdura en un temps d’anticorbatisme furibund, sigui a causa de considerar-la com una implicació burgesa o per raó de l‘exigència de la moda vel·leïtosa de declarar-la obsoleta, jo encara, no he pogut veure amb quin altre drapet, cap “elegantiae arbiter”, cap Petronius de l’elegància actual o els modistos de l’alta costura, manipuladors impunes i dèspotes de les passarel·les, hagin inventat quelcom per a substituir-la. La corbata ho resisteix tot.Suposo que ningú no admetrà que una camisa, descordada del botó superior, susciti una elegància visual, ni que quatre -o un manat- de pèls pectorals harmonitzin la zona on la corbata mostra el seu espot visual, llevat que allò que prevalgui, per damunt tota altra opció raonada, sigui el masclisme hirsut. I encara menys en l’actualitat rabiosa dels nostres dies en què la depilació -àdhuc la integral- domina les tarifes de preus de la dèria estètica corporal.Potser la malaptesa per a fer-se el nus sigui una de les causes que han motivat la fòbia anticorbatista. Perquè aquells que continuem lluint corbata sabem que, d’entre els diversos tipus de nus només és vàlid, als efectes de la distinció, el triangular a doble volta, el súmmum de la gràcia i la distinció.El domini simple i corrent de l’art de muntar-se el nus permet mantenir-lo correcte i atractiu, sense cap necessitat de desfer-lo i muntar-lo diàriament, fins el dia de posar-lo al norit a efectes del rentat. Potser, la corbata de l’home sigui l’equivalent al collaret d’una dama: atrau la mirada, activa les funcions mentals i les deriva devers l’àrea concuspiscent on tots els suggeriments sensuals hi tenen allotjament i franquícia. 
