Moteros

Si un dia es lleva assolellat, amb el cel net i clar amb un fons impol·lut de color blau, amb una temperatura agradable i el vent és una ocarina que omple la ruralia amb el pentagrama lent, eurítmic, d’una melodia d’assossec i optimista, ja és prou per a sentir-se privilegiat i considerar-se un mortal feliç, ni que sigui transitòriament. I si a l’entorn hi sura un perceptible mormol general d’eufòria, d’evident satisfacció global i si, a més a més, s’hi concita una explosió d’esponera espontània, doncs, a la fi, el goig personal s’incorpora a aquesta sensació adventícia que incrementa favorablement l’status propi. Adherir-s’hi i compartir l’aire solemne del moment és un acte de promoció personal ben fruitós.Els “moteros” -els afeccionats a la motocicleta- el passat diumenge tingueren festa grossa al Circuït de Montmeló. I en acabar-se les curses, iniciaren el regrés devers la llar. Les carreteres de tots els punts cardinals foren envaïdes per una multitud excepcional de màquines. Rodaven per l’asfalt acaparant-lo d’ample a ample. Fou un espectacle d’aquells que només es poden veure i assaborir, en comptades ocasions. I aquest dia, assolellat, amb el cel net i clar, d’un fons impol·lut de color blau amb motiu del Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, en fou un dels que se’t tatuen indeleblement. A primera hora de la tarda, les vies del Vallès Oriental, amb el soroll dels motors, s’emplenaren d’uns decibels que si bé, emmudiren la cantúria natural de l’ocellada, significaven el progrés de la ciència. Uns avenços que han proveït la vida de nosaltres -de cadascú- de nous elements d’entreteniment, de millora, de benestar i de goig de viure. Lluny queden l’avorriment, la monotonia, la tristesa i la misèria d’uns temps passats conceptualment vinculats “a una vall de llàgrimes”.Fou un aplec en el que l’assistència de motos extrangeres fou ben perceptible, com també la de la nostàlgia dels temps passats en què - com un ancià més, qui signa- damunt cilindrades petites van sentir, per primera vegada, la sensació inenarrable del vent a tota velocitat. I penso com deu ser ara amb les GP!... Doncs, quina pena haver nascut massa aviat...