Nimfes & P.T.S. (1)

“Nimfa era cadascuna de les divinitats menors de la natura. Venerades pels grecs antics com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs (nàiades), de les muntanyes (orèades) i dels boscos (dríades)”. Així constava en la mitologia clàssica, que fou situada en l’altiplà de la muntanya sagrada de l’Olimp, on entre boires i neu l’imperi dels déus i herois vivien immortals i feliços sota el govern del sobirà Zeus. Les nimfes rebien culte, bé a l’aire lliure o en santuaris petits anomenats nimfeus. I -cal subratllar-lo- es mostraven benignes als mortals dels quals no en desdenyaven l’amor. Text manllevat a la G.E.C. per donar-ne certitud. Així és dedueix que la residència d’aquestes divinitats era la ruralia. Que en aquells temps remots s’hi hauria de transitar a peu esbrossant caminois o, altrament, muntat en equins per camins de ferradura.Les muses, doncs, eren disperses en companyia d’altres deus masculins protectors o que ho simulaven, en l’olímpica orografia de la vegetació i accidents naturals del paisatge agrest. Fer-se amb elles, no hauria estat fàcil per als mortals tot considerant el rost ascendent i l’extensió de les hectàries bosquívoles. I hom pot suposar que prou s’entretenien enmig d’una natura, suposadament idíl·lica, entre els refilets del ocells, el remoreig de les fonts, les ocarines dels aires pastorils i tot allò que viu, es mou i s’aplega en un àmbit tan líricament exposat a la inventiva fictícia.Ha plogut molt d’ençà llavors i actualment les vies de comunicació terrestres travessen planes, s’enfilen per les muntanyes, creuen rius i parteixen els boscos. Una xarxa de cruïlles abundantíssima. I, així, mentrestant aquelles nimfes de noms d’harmoniosa eurítmia poética: nàiades, orèades i dríades romanen disseminades en l’evocació històrica de la ficció literària de la immortal cultura grega clàssica, l’aixopluc de les cunetes ha facilitat el contacte fàcil i físic amb unes llurs suposades succedànies -de malnom- que també són benignes als mortals i en els seus minúsculs, improvitzats i mòbils nimfeus tampoc no en desdenyen l’amor. I que a semblança i actitud dels mítics faunes i sàtirs, home lúbric hi testimonia la vigència i perdurabilitat de l’anomenat ofici més antic del món.