Primavera

És inevitable -per llaminer- escriure de la primavera. Indiferentment de l’aspecte temàtic que hom en vulgui escollir. La primavera és l’estació que concita, amb major afluència, incursions a nivell popular, mitològic, meteorològic, artístic i de tota mena.Per aquest motiu cal acceptar com a raonaments vàlids tots els relacionats amb l’argument primaverenc. -I d’on pervenen aquestes referències? De quin origen emergeixen? Tot fa pensar que en són dues les més primordials. Una, la reiteració temporal del seu adveniment. I la segona, que el període vernal arriba quan fineix l’hivern. Una estació que, si bé és necessària per a l’acompliment del cicle natural del Planeta, ens ha furtat la diversa ufanor, ens palesa un ambient vital decebedor i un esgotador trajecte de negativitats. Tot això des d’un punt global.Potser, a causa d’aquestes vicissituds i comportament, l’entrada de la primavera ens sembli com un toc de diana florejada en el còmput de les hores de la vida. O com un arc de benvinguda que l’experiència humana coneix d’anys pretèrits i sap que en pot treure el major benefici.Escriure o parlar de la primavera suposa una feina emotiva en la qual l’eufòria és temptada d’endiumenjar totes les hores. I guarnir de gallardets, al grat del vent, totes les esperances de la nau de l’existència.Però aiximateix, en el giravolt del temps, en la freqüència del viatge orbital entorn del Sol, aquest tres-cents seixanta i escaig de dies són tan pròxims i tan semblants que es cau, sovint, en la monotonia i en la pobresa explicativa en repetir, cada març, la mateixa salutació, la mateixa sonsònia augural. Aquest cant de pompa i circumstància és el correcte i el que ens determina l’abraçada cordial en l’adveniment vernal. És -suara consta escrit- el correcte, el normal, el que ressona a l’engròs i se li ret homenatge. És la versió l’oficial. Però, en contrast, aquella altra primavera, la dels xocs psicològics, de les al·lèrgies, de les patologies diverses, en resum la primavera negativa, no compta. No surt a les bambolines de l’escenari públic. Rau -com tantes mancances i tristors socials- a l’amagatall del silenci on romanen, engrillonats, tots els infortunis.    Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.