Ciutat borda

Fer el volt per la ciutat –i no sempre per allà mateix– hauria de ser obligatori. L'hora del passeig. Fer el cafè en un lloc diferent. Anar per un camí i tornar per un altre.

Nou Parc Central
Fer el volt per la ciutat –i no sempre per allà mateix– hauria de ser obligatori. L'hora del passeig. Fer el cafè en un lloc diferent. Anar per un camí i tornar per un altre. Arribar una mica més enllà. Tafanejar. La gent que agafa el bus, els que entren i surten per la Laia l'Arquera, els estudiants que venen de fora o els empresaris i transportistes que busquen el polígon són testimonis diaris del desori visual que és la Pollancreda des que van talar-ne els arbres per seguretat, que per no ser no eren ni pollancres sinó oms.
També aquests dies de vendaval van caure uns quants arbres dels dos parcs cèntrics que tenim –el Central i el Nou, vull dir–, a més d'alguna palmera i nombrosos exemplars arboris d'arreu de la ciutat.
Segons l'Ajuntament, Mataró té prop de 25.000 arbres plantats en les zones verdes i carrers. La percepció de si són molts o pocs és, com totes les percepcions, la cosa més subjectiva del món. Amb la sensació que cada cop n'hi ha menys, o que en cauen i es talen més que no pas se'n replanten, crec que ens hi podem posar tots d'acord. Cal replantar. Cal molt més verd.
L'arbrat de la ciutat no té massa qui el vetlli. Llegeixo que els Amics de les Plantes cedeixen a una altra entitat l'organització de la Fira de l'Arbre, però no estem parlant exactament d'això. Fa l'efecte que no hi ha ningú que alci la veu per la diversitat i la quantitat d'arbres que tenim. Com a molt planyem algun exemplar quan se'ns mor. Les xarxes socials són fabuloses per a coses com aquestes. Fa dies s'hi oficiava el funeral públic d'un exemplar estimat d'allà al Callao, a vora mar.
Hi ha pocs elements escenogràfics de la nostra ciutat més depriments que la imatge d'arbres talats, només amb el tronc  com a testimoni. És com la línia blanca que fa la silueta als cadàvers de les pel·lícules.
Sense que ningú ho consideri mai prioritari, canviar a poc a poc la percepció que tenim una ciutat que sembla un arbre sense fulles –valgui l'exemple i la redundància– em sembla necessari. No sé si algú hi pensa gaire, però no és normal que perdem densitat, frondositat, color i potència ambiental, precisament a les zones planificades i executades com a verdes.
Una ciutat millor i més amable només és possible si la fem més verda. Prou obtusos podem ser els capgrossos, sense proposar-nos-ho gaire, com per, a sobre, ni preocupar-nos per l'aspecte de ciutat borda que tenim davant dels nassos...