Cromos de vacances

Ara que les vacances són poc més que un grapat d’imatges perdudes en les profunditats del mòbil, torna a esvair-se la lletania sobre les maldats del turisme massiu.

Opinió 2017/2019, davant de tot- cromos de vacancesAra que les vacances són poc més que un grapat d’imatges perdudes en les profunditats del mòbil, torna a esvair-se la lletania sobre les maldats del turisme massiu, seguint l’habitual vaivé dels temes de moda en el mercat dels "mass media"​.

Diem que sí, que sí, que estem d’acord en la insostenibilitat d’aquesta invasió tan poc subtil i que alguna cosa s’ha de fer, mentre alhora preparem les maletes per fer cap a l’indret ideal on passar els nostres dies de festa. Si acabem escollint un destí relativament verge, poc transitat, és més per una simple qüestió de comoditat pròpia, per garantir-nos una estada tranquil·la, que no pas per empatia amb els soferts habitants locals. Cèntric. Bones vistes. A cinc minuts del mar. Com amb totes les coses dolentes, els que gentrifiquen són els altres.

Ens sentim amb el dret (!) de visitar, com a mínim un cop a la vida, aquell paradís o aquell carrer ple d’història. Problema? Que un pelacanyes com qui escriu pugui aspirar a completar, amb més o menys esforç, l’àlbum de cromos amb selfies als llocs ‘imperdibles’ vol dir que també poden fer-ho centenars de milions de persones arreu del món.

La fantasia del viatger d’època que vagarejava descobrint l’essència autèntica i pura dels destins més famosos o exòtics, quan viatjar no estava a l’abast de gairebé ningú, sempre topa amb la certesa que, si haguéssim nascut fa dos-cents anys, hauríem tingut pocs números de fer-ho en el llinatge adequat. Flop!, final de la fantasia.

Patim la paradoxa de ser actors d’aquesta plaga anomenada turisme de masses que ens acaba impedint gaudir d'alguns dels que foren els racons més bells del planeta. El nostre desig de bellesa, o d’exotisme, o del concepte a la carta d’acord amb el gust de cadascú, ens porta a ser partícips d’aquesta invasió global que desfigura i amenaça el paisatge visitat, ja sigui per l’allau de figurants que els desborda o bé per la metamorfosi que converteix els destins massius en monocultius del món de l’hostaleria i els souvenirs​.
I malgrat tot, no semblem disposats renunciar a les respectives col·leccions de cromos.