S'ha de ser un perfecte outsider de la més mínima condició de membre de la comunitat per no sentir-se interpel·lat pel 8M. Formem part d'una societat amb desigualtats, biaixos, graons, segregacions, diferències, discriminacions i violències sempre en la mateix clau.
Per tot. I és normal que l'impacte d'aquest dia que no fa pas tant tenia una incidència limitada i ara agafa cos de vaga bel·ligerant i lluitadora tingui vocació de canvi, greuges històrics i la paciència esgotada. A nivell esportiu i mediàtic, al país de la sacralització futbolística, tothom va sortir a aplaudir que l'Atheltic Club omplís a vessar el nou San Mamés per un partit de futbol femení.
També diumenge passat l'Estudiantes feia el mateix al gegant Wizink Center madrileny amb el bàsquet femení. També al voltant del 8M hem vist iniciatives com les dues Copes en paral·lel a l'hoquei patins o l'anunci de canvi de format de la lliga femenina de futbol per adequar-la als estàndards de la masculina.
Veurem en què queda. Podria semblar que s'està anant pel bon camí però cal ser persones exigents i no deixar-nos congratular amb el gest fàcil. Els esports no tenen gènere, el tenen els equips i les competicions i per tant ha de "pesar" tant una cosa com l'altra. Hi ha molt camí per córrer a l'hora de deixar de considerar l'esport femení com esport menor. Hi ha molta contra-cultura per fer.
A can Tot Esport sempre tractem per igual els equips locals per disciplina o gènere al que responguin. En l'ADN d'aquest suplement esportiu hi ha la universalitat de l'esport i en l'acció setmanal de seguiment esportiu es procura en aquest sentit.Que divendres passat els diaris esportius incorporessin colors lilosos a la portada però en aquestes seguissin sense aparèixer dones és indicatiu de la trampa del "Dia de" que periòdicament posa sobre la taula una problemàtica i l'endemà l'esborra. I no ha de poder ser: no hem de deixar que sigui.
