Manllevo el títol del conte breu de Pere Calders, potser perquè el producte que l'altre dia vaig veure per primer cop a les lleixes d'un supermercat era oriental, com en aquella narració. Insectes, la majoria saltamartins i grills, fregits i arrebossats d'una crosta més o menys caramel·litzada que els dona un aspecte cruixent. I per un moment, em vaig sentir com un britànic a qui oferissin els seus primers cargols a la llauna.
Superat el primer impacte, vaig pensar que tot plegat era fruit de la cada cop més imparable globalització; que l'arribada de productes nous sense referència prèvia ja fa molts anys que es dona en aquest món on vivim. O no ens vàrem haver d'enfrontar amb la patata, el tomàquet i el pebrot quan Colom va tornar de descobrir Amèrica? I abans no ens havíem hagut d'enfrontar a l'albergínia, la taronja o l'arròs que els musulmans havien portat a casa nostra?
No cal anar tan enrere per trobar exemples d'incorporacions exitoses de productes aliens a la nostra tradició. Les algues orientals estan plenament integrades a les nostres amanides. Les fruites tropicals menys conegudes són un dels elements cada vegada més presents a taula per Nadal. Però no seria just amagar que certs ingredients no acaben de quallar en el nostre rebost. No fa gaires anys, la carn de cangur semblava que podia fer trontollar la de vedella, i els olis vegetals exòtics, l'oli d'oliva. I no ha estat així. La tradició té el seu pes i no sol rendir-se sense presentar batalla.
Però cal reconèixer que, en el moment actual, el menjar tradicional té un enemic afegit, que pot acabar decantant la balança: el menjar preparat i envasat industrialment. Aquell al qual tots recorrem quan la pressa o la comoditat ens allunyen dels fogons i la cuina de l'àvia. I de la mateixa manera que la patata va acabar imposant-se gràcies al ranxo que rebien els presoners de guerra europeus del segle XVII, els insectes poden adquirir carta de naturalesa per poc que algú trobi la forma d'integrar-los en algun plat o preparat emblemàtic. Siguin els "snacks" vistos al supermercat o una coca de llardons adaptada. Al cap i a la fi, agradi o no, els insectes també són proteïnes.
