És gairebé tan tradicional com ennuegar-se amb l'onzè gra de raïm o frenar una copa massa tard la nit de Cap d'Any. Fem bons propòsits d'Any Nou que no ens proposem de fer fins que hagin passat com a mínim els Reis. En esport també el traspàs d'un any a l'altre s'acompanya del balanç per la collita passada i les expectatives per la que hagi de venir. Fa anys i panys que en dues setmanes seguides el Tot Esport ens parla primer dels equips i després de les individualitats. És un exercici necessari per valorar l'estat de salut del nostre esport que, com altres de les virtuts de casa nostra, mentalment tendim a empetitir. I és de ser capgrossos.
Si ampliem el zoom, a nivell personal, hi ha tres esdeveniments que a mesos vista em tenen el cor robat. L'un és compartit per handbol i bàsquet, amb l'expectativa de veure com si els formats competitius de la màxima competició europea ens deparen partits espectaculars setmana a setmana, la cosa encara pot anar a més quan sigui l'hora de les garrofes. El segon, el Mundial d'atletisme, amb l'adéu anunciat d'un Usain Bolt del que podrem dir als néts que vam ser-ne coetanis. El tercer és molt particular: la gira dels British and Irish Lions, l'equip dels millors rugbiers de les Illes Britàniques que sols juga cada quatre anys i que s'atrevirà a col·lisionar amb els All Blacks. Gotes de saliva ovalada!
En clau local hi ha molt per dir. Seguir gaudint de com es fa grossa la bola de neu del waterpolo nostre i esperar a veure si els èxits ens tornen a somriure. Veure fins on pot anar el Joventut femení i com segur que remuntarà posicions el masculí. Seguir notant l'escalf del bàsquet al Boet i esperar que purgui d'un cop la mala ratxa de l'Esportiva. Aficionar-se de nou a l'hoquei, on el caldo de cultiu és bo. I tants altres equips. I en Ramos, la Raquel, la Clàudia o aquest petitó blaugrana que ja ens esvera. Tenim teca!
