Ja fa uns anys, vaig llegir una entrevista a un professor de la universitat de València, on raonava que el principal problema d'Espanya era la incapacitat que tenien les empreses per fer servir el talent que la universitat genera. Segons ell, el sector universitari a Espanya havia avançat molt els últims anys, situant-se al nivell dels millors sistemes universitaris del món, en canvi les empreses no havien avançat a la mateixa velocitat.
El comentari sembla raonable, corol·lari, la culpa que els universitaris no trobin feina a Espanya és de les empreses. Simple, o no?
Escoltant fa pocs dies una entrevista al nostre ex-alcalde Joan Antoni Baron, vaig recordar les paraules del professor valencià. Baron feia, entre altres, uns comentaris sobre els punts forts i dèbils de la ciutat. A la part positiva, identificava que Mataró és una ciutat on és agradable viure, té una sanitat acceptable, bona educació, ... i en el seu mandat, l'ajuntament es van endeutar per millorar encara més aquests elements: El Rengle, El Tecnocampus, ...
A la part negativa identificava, entre altres, que a Mataró no tenim estructures empresarials potents, i reconeix que el seu govern potser podria haver fet quelcom més en aquest àmbit. Però en general, el missatge és que el govern municipal va fer bastant bé la seva part.
No poso en dubte la bona gestió dels governs municipals, però em sorprèn que Baron es deixa de ressaltar que Mataró té, avui, una taxa d'atur superior al 19%, el percentatge més alt de Catalunya en ciutats comparables. Si l'ajuntament fa bé la seva feina, això també deu ser culpa de les empreses. O no?
Crear ocupació, és potser el repte més important que tenim, com a país, i particularment a Mataró com a ciutat. Desgraciadament no hi ha solucions simples, ni responsables únics, però que sigui un tema complex, que les administracions no poden no solucionar només endeutant-se, no vol dir que no l'hàgim de prioritzar a tots els nivells.
