“El Procés”, així, com a categoria, ningú sap com acabarà ni quant de temps més ens tindrà entretinguts, però una de les coses que, amb el temps, li haurem de reconèixer, és com ha fet aflorar expressions i paraules que fa un lustre, per allò de dir un termini, no hauríem imaginat mai. En els temps que vivim, una paraula o una expressió pot perdre’s o fer fortuna, acabar convertida en una samarreta o reproduïda en milers de hashtags.
El mateix procés i el seu “processisme”, els “pressing” que semblen haver arraconat les pressions nostrades o dir-li hiperventilat a algú esverat, esverant-te tu i, per tant, incidint en una mena de “hiperventilisme” són peces del vocabulari actual, igual que confluència.
N’hi ha una, però, que generacionalment fa gràcia que s’hagi costumitzat fins al punt de formar part del dia a dia sense més. És aquesta expressió de “passar pantalles”. Clarament referent als videojocs, s’utilitza sovint per desacreditar un escenari o un relat amb el despectiu “aquesta pantalla està passada”. S’hi poden fixar i la sentiran a dir, aquesta de les pantalles. La seqüència política com un joc de maquineta. El què s’ha de veure.
Si tanquem més el pla i ens fixem en Mataró, no costa endevinar en els darrers esdeveniments i notícies un cert “tuf” de pantalla passada. En poc temps s’ha parlat de més problemes perquè vingui El Corte Inglés, els dos principals partits difereixen sobre el concepte que ha de ser un TecnoCampus –que ja és– com ho feien quan encara eren plànols i propòsits o segueix cuejant l’Edifici del Rengle.
Deu ser la síndrome del periodista local, però a un li fa la sensació que el videojoc del dia a dia mataroní és repetitiu i li costa proposar noves aventures, siguin per guanyar més vides o més armes o per conquerir nous territoris. Les pantalles sempre són les mateixes, o això sembla, i quan les dones per passades et reapareixen amb un ‘Game over’ amenaçant, a causa dels difícils equilibris que regeixen la ciutat.
Els nens petits que s’avorreixen amb un videojoc van ràpidament a buscar-ne d’altres, amb nous al·licients. A aquesta ciutat li convé deixar d’avorrir-se a sí mateixa, canviar l’expressió i enviar aquestes pantalles a fer punyetes.
