Sabut com és que a Mataró, després de Les Santes, no hi queda ni l’apuntador, la darrera setmana d’agost acostuma a ser de transició, d’un cert ‘jet lag’, tant horari com de rutines, amb cadascun dels principals actors retornant a poc a poc a les seves posicions, buscant la ‘pole’ abans que amb el setembre es decreti la sortida. Toca engegar i arrancar fort. Comencem curs.
El curs, en l’àmbit polític local, es presenta expectant. El nou govern municipal bipartit i minoritari –en el sentit que no té la majoria del Ple– ja ha fet alguns moviments interessants a cavall de finals de juliol, però serà a partir d’ara que començarem a veure com camina, calçant com calça dos peus aparentment diferents.
És probable que, amb el parèntesi d’accentuació nacional que obrirà l’Onze de Setembre i tancarà el 27 de setembre amb tot el que hagi de desencadenar-se, encara allargui una mica més el regust de sotsobra dels seus primers dies. També és veritat, però, que el pròxim dia 20 tenim una segona ‘Festa al Cel’ que –si no torna a ploure– voldran presentar a la seva manera com un plebiscit local. Si és un èxit palpable, CiU com a impulsora original i el PSC com a soci majoritari del matrimoni, podran seguir jugant la carta amb l’aval popular, però, ai las! ¿com se sap si un esdeveniment com aquest és o no és un èxit?
El govern mataroní començarà en aquesta segona meitat d’any una sèrie d’obres que formen part del paquet anunciat per fomentar la cohesió i l’ocupació. Aquest doble matís, màxim comú denominador dels dos partits en lliça, té números per fer de vernís de tota l’obra de govern i la situació social de la ciutat no admetria un altre camí. L’inici de curs apreta i una sèrie de problemàtiques torna a ser sobre la taula esperant que l’administració local, en el que pugui, ajudi a solucionar patiments i molèsties. No és un paper fàcil.
El curs que comença ara i se n’anirà fins a exhaurir la primera meitat de 2016 és, de fet, el primer camí que tracin junts Bote i Fernàndez. Se’ls ha acabat anar a les palpentes, perquè el dia a dia exigirà al govern, si aquest vol ser capdavanter. I més si, com sembla, l’oposició més polièdrica no els donarà cap treva. Au, engeguem!
