Com a precandidats a les eleccions del Barça, es varen presentar dos mataronins, en Joan Majó i en Joan Batiste, el primer com a cap d’una llista formal a la presidència del club, el segon com a cap d’un grup de socis i simpatitzants que volien aprofitar la campanya per cridar l’atenció sobre dos problemes històrics del club, la gestió dels viatges i les grades d’animació.
Cap dels dos va passar el tall de les signatures necessàries, però estic segur que els dos varen dedicar molt temps i esforços a aconseguir-ho. En Joan Majó no el conec, però tothom que me n’ha parlat ho ha fet com a mínim amb respecte, i això no sempre és fàcil, a en Joan Batista sí que el conec, i quan vaig saber que es presentava, la primera reacció va ser, “en quin merder s’ha ficat!!!”.
Encapçalar qualsevol acte, organització o partit, és per a mi un acte de valentia. Ja sigui un sopar d’estiu amb els companys de feina, la festa de fi de curs a l’escola o la presidència de la comunitat de veïns. Si es prepara quelcom, un sempre ha d’estar preparat per a les crítiques, el “jo ho hauria fet diferent”, és un esport nacional. Si us hi fixeu, sempre s’usa el temps passat, quan el que realment interessant és la proposició en futur el “jo ho faria així”.
El passat és fàcil de formular, bàsicament perquè no permet comprovar-ne la validesa i per tant està cobert davant de qualsevol crítica. En canvi, el futur, s’ha de defensar, argumentar i a més està obert a la seva comprovació experimental.
Liderar qualsevol iniciativa, té un altre element de valentia, acceptar que sempre hi ha gent que pensarà malament, “segur que s’aprofita d’alguna cosa” o que en el millor dels casos titllarà de vanitosos aquells que es presenten, “aquest només vol destacar”. És evident que quan un es presenta, és perquè creu que ho pot fer bé, i si, perquè no dir-ho, a vegades millor que els altres.
Sempre m’ha fet una mica de ràbia quan algú argumentava la seva candidatura, dient “és que m’ho ha demanat tanta gent...”, “no podia dir que no”, “només ho he fet per responsabilitat”, hi ha una por terrible a dir “és que m’agrada”, “em fa il·lusió”, “és que crec que ho puc fer molt bé”.
El meu reconeixement als dos mataronins que s’han presentat a les eleccions del Barça, sou uns valents.
