Les Santes d’aquest 2015 presenten l’especificitat periòdica –perquè es repeteix òbviament en el temps cada certs anys– de fer caure la Nit Boja en dissabte. El darrer cop que això va passar va ser el 2009, un any que marca un abans i un després en l’evolució d’un dels actes neuràlgics del 25 de juliol, el Desvetllament Bellugós. Al plus de gent que sempre comporta que la nit més esbojarrada caigui en cap de setmana, s’hi va afegir que les costures d’aquell acte van ressentir-se, obligant a passar a l’acció.
Els que més hi van posar de la seva part van ser els mateixos geganters que van impulsar amb menys suport del que mereixien la campanya ‘Desvetlla’t bé’ en centres educatius. També es va reforçar el cordó de seguretat de la banda. I es va començar a parlar per activa i per passiva del “risc” d’aquest acte instaurant un estat de preocupació conscient que l’ha fet millorar els anys següents i passarà, dissabte que ve, la gran revàlida.
Parlant amb uns i altres, sovint, s’ha volgut penjar la llufa dels actes que “es desvirtuen”, “se surten de mare” o “perden l’essència” –per citar tres de les expressions grandiloqüents que s’han utilitzat– a la gent que ve de fora de Mataró i la comarca a veure i viure Les Santes. De fora vingueren i les festes se’ns carregaren és, però, un argument tan incomplet com trampós.
Per això el provocatiu del títol d’aquest Davant de tot. Perquè la festa –també quan és boja– ha de ser espai de trobada de diferents, permeable a cultures i maneres de ser diferents, cohesionadora i comuna. I això comença, precisament, pels que som de Mataró, hi hàgim nascut o arribat a parar no se sap per què. El 2011 vam ser els de Mataró els que vam esquerdar el Desvetllament i aquest 2015 dependrà dels de Mataró que els que vinguin es comportin, perquè voldrà dir que nosaltres els transmetem correctament el bagatge, sentit i maneres de cada moment especial de Les Santes.
Primer els de casa, doncs, en consciència. En respecte. En pluralitat. En sumar sota el mateix paraigua festiu totes les identitats i gustos. Al Desvetllament, als focs o a la cursa. Primer els de casa, que som tots, com deia aquella lletra d’en Sisa. Fem-la grossa, aquestes Santes!
