Per motius professionals, en els últims anys he participat en alguns processos de reestructuració i fusió d’empreses. No sé si és per culpa dels anys que m’ha tocat viure, però desgraciadament, en tots els processos que jo he participat, alguna de les empreses estava passant per una situació econòmica molt complicada.
Analitzar una empresa que va malament és molt delicat, instintivament sempre tendim a buscar culpables, però no sempre n’hi ha, a vegades les condicions del mercat han canviat i simplement una cosa que abans era negoci ara ja no ho és. També és important tenir una mica de paciència, a vegades es volen prendre decisions molt ràpidament, sense entendre que les empreses són organitzacions molt complexes, i es necessita un temps per entendre-les.
En tots aquests processos, però, hi ha una cosa segura, en algun moment, sempre hi haurà algun il·luminat que, inspirat per la deessa de la raó, dirà que la recepta per gestionar aquella empresa és simplement aplicar el sentit comú. I en la majoria dels casos el sentit comú es concreta en: abaixar els salaris, vendre els productes o serveis més barats (i per tant amb menys marge) i reduir despeses generals (dinars de representació, els viatges, ...).
El sentit comú és quelcom que s’ha de gestionar amb molta cautela, per una banda, és veritat que aplicant polítiques de gestió simples es poden solucionar alguns problemes, però normalment allò que és més simple ja s’ha intentat i, o no ha tingut èxit o no ha estat suficient. Però el principal problema del sentit comú és que no és rebatible, quan algú indica que fer quelcom és de sentit comú, elimina qualsevol possibilitat de rèplica. Qui pot argumentar res contra allò que és de “sentit comú”? Per això, molts cops, els que argumenten accions basades en el “sentit comú” el que realment busquen és aplicar els que ells estimen convenient sense haver de justificar-ho.
Si repassem negocis d’èxit, veurem que en molts casos l’èxit ve en canvi perquè s’ha desafiat o s’ha repensat allò que era normal, precisament perquè allò que és “comú” ja ho fa molta gent i és fàcilment replicable. Jo quan sento a dir que algú vol aplicar el sentit comú, sempre em poso a la defensiva i últimament ho escolto bastant.
