El pròxim 4 de maig es presentarà el cartell de Les Santes d’aquest 2015 i, amb ell, bona part d’una programació que des de Cultura i sempre amb la conjuntura del “amb els mateixos diners hem de fer més” s’està completant amb una gens dissimulada satisfacció. Això, d’entrada, és bo. És bo el gir que s’ha donat a la Festa Major o si més no, ja que d’anar va sola i cada cop congrega més gent, que la ciutat hi aposti i hi cregui com a factor de promoció de ciutat.
També s’hi hauria de creure com element cohesionador de la nostra diversitat, vector aquest que si no es treballa prou caldrà esmenar-ho perquè hauria de ser l’altra cara de la mateixa moneda.
Ja falten menys de 100 dies per la Festa Major que com s’ha dit en múltiples ocasions suposa un punt d’inflexió al calendari, ja que serveix a la vegada de parèntesi boig, punt i a part per molts que posteriorment fan vacances o si més no punt i seguit per altres que es miren més els toros des de la barrera.
La qüestió, però, és que de Santes se’n parla quan surt el cartell i rarament abans per més que aquest 2015 la primera notícia s’hagi avançat. Sopa de Cabra serà al Parc Central el 24 de juliol en un dels seus tres concerts.
Atent una mica a parar l’orella i també a mirar de reüll l’efervescent món 2.0, la notícia que els gironins seran a Mataró ha aixecat reaccions diverses. Per una banda, el típic estira-i-arronsa entre seguidors i detractors del grup, fet que passaria amb qualsevol. De l’altra, discussions sobre el preu de l’entrada, el fet que sigui de pagament, el model de grans concerts que sembla imposar-se o el propi recinte del Parc Central que, m’expliquen, finalment sí que acollirà un dels balls de la Festa Major.
Sent-ne part inductora, veig rere el “debat” –que poso entre cometes perquè no arriba a tant- sobre Sopa de Cabra, la caricatura que sovint és o arriba a ser tot el que envolta la Festa Major. Dir, com he sentit, que no es poden contraprogramar unes havaneres o que qualsevol concert ha de ser gratuït perquè sí, és legítim com tot, però no deixa de ser un argument fill d’un essencialisme dogmàtic que poc bé li pot fer a aquesta Festa Major que tots volem creure potent.
Pot agradar o no Sopa –o Txarango i Mago de Oz–, però o deixem de debatre sobre la festa en base a preferències personals i percepcions romàntiques o no la sabrem pensar d’acord amb els temps que corren.
