Refugiats

Davant de tot: Jordi Fernàndez i Fàbregas - Enginyer Tècnic Industrial

Opinió 2014/2015, davant de tot-refugiats

És ben sabut que, després d’acabar la segona guerra mundial, enguany farà 70 anys, quan va ser atrapat al seu búnquer, Adolf Hitler pactà amb els aliats una jubilació daurada a l’Argentina. De la mateixa manera, el rei del rock, Elvis Presley, cansat dels fans i del boom mediàtic que representà, va voler seguir vinculat a l’espectacle però amb un altre ritme, més proper i clàssic, i per això fingí la seva pròpia mort i decidí instal·lar-se permanent al cor de Las Vegas, prop de Fremont Street.

Parlant de fingir la pròpia mort, això mateix és el que tots sabem que va fer Marilyn Monroe. L’actriu, cansada dels paparazzis i un cop ja tenia prou estalvis de per vida, decidí prendre’s una jubilació anticipada, fent veure que es moria per anar a viure a casa nostra, a Llavaneres, concretament. El que no és tan popular és que JFK, un any més tard, lamentant la pèrdua de la seva amant, organitzà un sidral de ca l’ample per poder viure ben a prop del seu amor, a la costa oest de la Mediterrània.

En fi, tot el que comentava als paràgrafs anteriors, bo i que apareix en nombroses llegendes urbanes, no té res de contrastat. Però és que, salvant les enormes distàncies, igual d’inversemblant em va semblar, a primera vista, la publicació del diari El Mundo on afirmava que l’etarra José Ignacio de Juana Chaos viu a Veneçuela i regenta una licoreria. No és que no consideri plausible aquesta teoria, però és ben curiós que, malgrat les connexions que pugui tenir la banda terrorista amb el règim veneçolà, una persona que ha dedicat la seva vida a una organització orientada a cometre crims acabi despatxant licors a l’altra punta de món per fugir del seu propi passat.

No ho sé, no és que vulgui dubtar de la professionalitat dels redactors de El Mundo, suposo que les seves fonts deuen tenir i ja es deuen ocupar prou de contrastar allò que publiquen, però com un diari generalista acaba especialitzant-se a destapar casos estrambòtics com aquest, m’inquieta. En fi, qui sap si un dia descobrirà que Bin Laden serveix kebabs a la Rambla de Barcelona.