Els propòsits pel 2015

Davant de tot: Jordi Fernàndez i Fàbregas - Enginyer Tècnic Industrial

Opinió 2014/2015, davant de tot-proposits 2015

Comença un any nou i és un moment ideal per comprometre’ns amb nosaltres mateixos d’allò que pretenem incorporar a les nostres rutines o aquells objectius que vulguem assolir a mitjà termini. Per trencar amb l’època d’excessos alimentaris que va començar fa un parell de set­manes, és possible que el menys original sigui proposar-se iniciar alguna dieta o emprendre de nou aquell esport que havíem practicat i que, per falta de temps i constància, vam abandonar la seva pràctica.

A continuació dels hàbits saludables segurament es troben propòsits d’un àmbit més cultural-recreatiu, com apuntar-se a classes d’anglès o d’una altra llengua estrangera, de ball, de cant coral o qualsevol altra activitat que cultivi el nostre coneixement.
Més enllà de promeses que ens puguem fer a nosaltres mateixos, hi ha els compromisos que haurem de plantejar-nos conjuntament com a ciutadans. No és fàcil posar-nos d’acord, per això, encara que el sistema sigui discutible, escollim representants dels quals esperem que ho facin pel bé de tots.

Si la tardor del 2014 es presentava interessant pel desenvolupament d’un procés que planteja el canvi de relació de Catalunya amb la resta d’Espanya, aquest 2015 comença sense res de nou, de moment. Per tant, abans de proposar-nos res en aquest sentit potser caldria tenir més clars els fets que succeiran al llarg de l’any. El que sí que sabem és que al maig estem convocats a eleccions municipals i a la tardor ho estarem a eleccions a les Corts espanyoles, si és que no hi ha canvis pel que fa la nostra condició d’electors en aquests últims comicis.

Sabem que els dos eixos de la nostra política estan remoguts, que hi ha factors com la suposada sortida de la crisi que hi influeixen tant o més que la mateixa crisi. Desconeixem per complet el resultat de tot plegat i és una sensació que potser no es vivia en anys. Potser per això, el millor propòsit que podríem fer-nos col·lectivament al respecte és el de ser coherents amb nosaltres mateixos i evitar que el vertigen del moment ens aboqui a decisions precipitades.