Ja és tardor

Davant de tot: Jordi Fernàndez - Enginyer Tècnic Industrial

Opinió 2014/2015, davant de tot-ja es tardor

Al moment d’escriure això encara era estiu i el president de la Generalitat no havia signat el decret de consulta, d’acord amb la llei recentment aprovada. Lògicament, ningú l’havia recorregut ni l’havia suspès. És curiós, perquè segurament quan el lector tingui la versió impresa d’El Tot a les seves mans, tot ja haurà canviat. I és que la incertesa, que crèiem que marcaria la tendència econòmica d’aquesta dècada amb la crisi que sembla que acaba però el seu final no arriba mai, s’ha manifestat també en la política, especialment de casa nostra.

Aquesta tardor vindrà, segurament, marcada per aquesta incertesa. Podrem votar el 9 de novembre? I a partir d’aquí, totes les teories que se’ns puguin acudir i més: tancs i Guàrdia Civil impedint votar, convocatòria de plebiscitàries, països que deambulen per la Via Làctia, etcètera. Estem vivint una època que, si més no, és interessant. Sincerament, a mi em fa molta il·lusió.

Aquells que vau tenir l’oportunitat de votar l’actual Constitució, sabem que ho vau fer encara amb el llit del dictador calent i amb l’esperança que darrere hi havia certs aires de canvi. Més de trenta anys després, aquells que no vam poder-hi dir la nostra, i que tampoc sabem el que és viure en una dictadura, se’ns presenta l’oportunitat de ser partícips d’una política en majúscules, de veure com el cicle electoral queda aparcat per cedir prioritat a aspectes de país. Perquè alguns s’escudaran en la llei, però fins i tot declaracions d’aquestes van lligades a una estratègia política. Per altra banda, tots aquells que sí que hi éreu llavors teniu a l’abast l’oportunitat d’un nou gir, havent guanyat una maduresa democràtica que, per desgràcia, era impossible haver desenvolupat plenament a l’època.

Tot plegat s’intensifica aquesta setmana de setembre i s’allargarà, ben bé, fins a finals de novembre. Quasi una tardor per moure el país en un sentit o altre. O fins i tot per no moure’l. Però estigueu convençuts que d’aquesta incertesa en queda exclòs el ja incorporat costum de menjar castanyes amb màniga curta.