D’aquí poc més d’un mes hi ha cita electoral; toca renovar la composició del parlament europeu. La cambra renova els seus diputats cada cinc anys i és l’única institució europea sobre la qual els ciutadans de la Unió tenim dret a escollir els seus membres. Però, ens sentim nostre aquest projecte?
És evident que el naixement de la Unió Europea fou incentivat especialment per motius econòmics, que encara són avui el principal aglutinador que la mantenen en marxa. Ni les polítiques socials ni d’exteriors europees han madurat prou per a poder vertebrar la unió política. Ara bé, a qui estan orientades les polítiques econòmiques?
Per una banda tenim l’experiència viscuda amb la crisi econòmica. La unió monetària ha experimentat unes distorsions mai viscudes fins ara. Segurament encara sigui d’hora per avaluar-ho, però els pitjors danys no els haurà sofert la política econòmica, sinó els mateixos ciutadans de la Unió. A més també pot haver generat una onada d’euro escepticisme creuant acusacions, amb més o menys càrrega demagògica, sobre els interessos i voluntats del sud i del nord, respectivament, dins de la Unió.
Per altra banda, existeix lliure circulació de mercaderies, capitals, serveis i persones, però podem afirmar que la llibertat en la circulació de persones està pensada per a la mobilitat laboral? Un exemple podria ser la prevenció de riscos laborals, matèria en què no existeix una harmonització comunitària en la formació de personal. Això pot significar un greuge cap a treballadors d’altres països de la Unió davant dels treballadors locals. A més a més, des d’Alemanya s’ha plantejat la limitació de residència a ciutadans europeus que estiguin en cerca de feina. És un clar símptoma que la mobilitat no està pensada pel treballador, sinó pel servei que pot prestar.
Tot plegat porta cap a la importància que tots els electors convocats reflexionem profundament sobre les possibilitats d’expressar la necessitat de millorar de l’actual marc comú sense caure en el parany que està teixint la ultradreta europea al voltant de l’euro escepticisme.
